Ja som 1118 signants!

Per un nou model de turisme al servei del país

Estem passant per un tràngol tan dramàtic com sobtat. La pandèmia de la Covid-19 ens ha agafat amb els deures pendents i ha fet aflorar totes les contradiccions d'un sistema econòmic i social que viu del creixement il·limitat, la hipermobilitat i la sobreexplotació del turisme internacional de sol i platja. Un model majoritari que a Catalunya porta 40 anys de creixement ininterromput i que ha derivat en el monocultiu turístic de masses al litoral que ara fa fallida.

Al nostre país el nombre de turistes estrangers havia anat incrementant-se de manera sostinguda: dels 9 milions l’any 2000 als 19 milions del 2019, fent que el turisme hagi passat a representar el 12% del PIB. Tanmateix, en ser el sector que paga els salaris més baixos, les zones amb major especialització turística han vist alentir la seva prosperitat en relació a la resta. És l’hora de passar a l’acció davant de l’impacte negatiu d’aquest model que deixa grans factures ambientals i socials sobre el territori i la gent que hi viu. La temporada d'estiu que deixem enrere, tan anòmala a causa de la crisi sanitària, ha constatat que cal una alternativa, i per això diverses persones i entitats del sector hem decidit fer un pas endavant i treballar per un model turístic diferent de l'actual que estigui al servei del país.

Construir aquest nou model és vital i és possible, partint de la màxima del turisme responsable i sostenible: un bon lloc per viure és un bon lloc per visitar. És deure de tots protegir el territori, la identitat i fer que el turisme continuï essent motor de desenvolupament socioeconòmic gràcies a la dinamització de les comunitats locals i de sectors estratègics de qualsevol societat avançada, com són l’agroalimentació o la cultura. 

Ens proposem, doncs, d’impulsar un turisme conscient, que tingui un impacte global positiu sobre les destinacions. I, per aconseguir-ho, els impulsors d’aquest manifest demanem que s’implementin aquestes 5 grans mesures:

1. Incorporar els criteris de sostenibilitat en les polítiques de turisme

El planeta ho necessita i la societat ho exigeix; la sostenibilitat ja no pot ser un objectiu, sinó un punt de partida. Cal establir normatives per protegir el territori seguint els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 aprovada per l’Organització de les Nacions Unides.

2. Promoure el turisme de proximitat com a objectiu de país

Cal destinar una part substancial de la taxa turística que es recapti a l’impuls del turisme intern; fer una planificació dels fluxos de visitants per desestacionalitzar l’activitat i evitar la massificació; repartir de manera més igualitària els ingressos que genera l’activitat turística; treballar amb guies i empreses locals per reforçar el teixit econòmic i ciutadà del territori; estimular el turisme de natura reforçant i ampliant el Pla d’Ecoturisme de Catalunya; potenciar la mobilitat tranquil·la d’activitats com el senderisme o el cicloturisme; promoure l’oferta de productes agroalimentaris de proximitat i de temporada; protegir la qualitat, integritat i atractiu dels nostres paisatges i preservar el patrimoni cultural material i immaterial que configura la identitat del país.

3. Augmentar la qualificació dels negocis turístics i substituir els llocs de treball precaris per ocupació de qualitat

Això implica facilitar la reforma o fins i tot el tancament dels negocis i activitats que no treballin amb els valors de la destinació. Aquesta reconversió ha d’anar acompanyada de la renaturalització d’espais degradats; de polítiques contra el despoblament —especialment a les comarques d’interior i de muntanya—; de suport i recuperació del sector primari; d’una inversió en la formació professional en el món rural per aconseguir crear ocupació digna i incrementar la professionalitat i qualitat del servei que s’ofereix; d’un reforç de les iniciatives de creació d’ocupació en l’àmbit local i d’ajudes per a la transformació digital del sector que permetin eliminar la bretxa tecnològica.

4. Ordenar l’activitat turística per combatre la massificació

Tenim un territori únic pel seu patrimoni cultural, per la biodiversitat i per una geografia que, a tall d’exemple, en tan sols tres-cents quilòmetres, acull els horitzons del delta de l’Ebre i els cims del Pirineu a més de 3.000 m d’altitud. Aquesta riquesa permet oferir un gran ventall d’experiències i possibilitats que s’han de desenvolupar damunt del territori de manera equilibrada. El turisme pot ser una pota important de l’alternativa econòmica per a les comarques d’interior —al costat d’un sector primari viu i d’una cultura dinàmica—, especialment en zones en risc de despoblació. Per això convé controlar les nombroses modalitats d’allotjament, sobretot aquelles que poden afectar l’accés a l’habitatge dels seus habitants, i regular les activitats al territori a fi d’evitar la saturació de les destinacions.

5. Crear una taula unitària per a la gestió de Catalunya com a destinació

Fins ara, els diversos patronats turístics i administracions han desenvolupat les seves pròpies eines de gestió i promoció sense una visió estratègica comuna. La mirada conjunta de totes les institucions implicades permetria fer una gestió integrada del turisme al nostre país per abordar els reptes que se’ns plantegen i trobar-hi solucions seguint els criteris de responsabilitat i sostenibilitat.

Per tal que aquestes mesures esdevinguin una realitat, fem una crida al teixit socioeconòmic, a les institucions i a la ciutadania perquè s’adhereixin a aquest manifest i col·laborin, així, a fer gran el moviment cap a un model de turisme al servei del país. 

Reconvertim el turisme, redescobrim Catalunya!

Barcelona, setembre del 2020

Adhereix-t'hi a títol individual Adhereix-t'hi com a entitat o institució

Els impulsors del Manifest

Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya (TURALCAT) · Confederació Catalana d’Agroturisme i Turisme Rural (CONCATUR) · Associació Turisme Rural Girona, Costa Brava i Pirineu  · Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) · Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) · Associació de Guies de Catalunya (AGUICAT) · Associació de Guies Interpretadors del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici · Associació de Guies Intèrprets del Parc Natural de l’Alt Pirineu · Revista Descobrir    
 
Pere Alzina, guia de natura Beyond Barcelona Inma Ballbé, DCB. Turisme i Desenvolupament Local · Xavier Basora, ambientòleg a l’empresa Espai TReS · Anton Bundó, propietari de Cal Pastor i expresident de Turalcat · Jordi Pau Caballero, Nordic Walking Pirineus i Guies Pirineus · Pau Calero, guia de natura SK Kayak · Cesc Capdevila, guia intèrpret de l’Alt Pirineu Josep Capellà, DCB. Turisme i Desenvolupament Local · Manel Casanovas, Santuari del Miracle · Pascual Chacon, president de la junta rectora del Parc Natural del Delta de l’Ebre · José Antonio Donaire, professor a l’Escola de Turisme de la UdG · Mireia Font, impulsora de la ruta El Cinquè Llac i propietària de Casa Leonardo · Vanesa Freixa, Obrador Xisqueta · Núria Garcia Quera, escriptora i impulsora de la ruta Ramat de Camins · Isabel Junquera, Directora de la consultora especialitzada en dinamització rural i turisme sostenible Repte Territorial · Lluís Llobet, geògraf i director del Centre d’Art i Natura Rafael López-Monné, fotògraf, geògraf, professor de la URV i especialista en camins · Evarist March, Naturwalks · Meritxell Omella, "El Brogit Guiatges " · Joan Ordi, president de la junta rectora del Parc Natural de l’Alt Pirineu · Miquel Puig, economista. Miquel Rafa, biòleg, alpinista i director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya-la Pedrera · Francesc Romagosa, professor de l’EUTDH-UAB i codirector del postgrau d’Ecoturisme · Magí Seritjol, gestor cultural i director del festival Tarraco Viva Rafael Vallbona, escriptor · Santi Valldepérez, productor audiovisual, consultor i director del Terres Festival · Alba Serra, Hotel Terradets · Ana Mira, editora de Descobrir Catalunya · Joan Morales, director de Descobrir Catalunya