Manifest Descobrir - Impulsors del Manifest publiquen a La Vanguardia una Carta Oberta a les administracions públiques

Ja som
 2786 signants!

Per un nou model de turisme al servei del país

Aquest divendres el rotatiu La Vanguardia ha publicat una Carta Oberta a les Administracions públiques de diversos impulsors del Manifest Descobrir. Amb el títol "És que no hem après res?" els autors de l 'article reflexionen sobre l'impacte que tindrà la present temporada turística, que retorna als nivells prepandèmics, i la necessitat que l'administració entomi els aprenentatges que ens ha deixat la pandèmia.

La carta oberta la signen Manel Casanovas, responsable del projecte Santuari del Miracle; Mireia Font, impulsora de Gratitud Pallars i propietària de Casa Leonardo; Isabel Junquera, directora de Repte i auditora de la Carta Europea de Turisme Sostenible de la federació Europarc; Ana Mira, editora de Descobrir; Joan Morales, director de Descobrir i Miquel Rafa, director de Sostenibilitat i Natura de la Fundació Catalunya-la Pedrera. Tots ells són impulsors i primers signants del Manifest Descobrir.

Aquí podeu llegir l'article íntegre:

Carta oberta a les administracions públiques

ÉS QUE NO HEM APRÈS RES?

A la primavera del 2020, en els moments més durs del confinament, el món estava en xoc. Estovats per les dificultats, semblava que finalment els crits d’alerta de la comunitat científica i de la societat més conscienciada eren escoltats pels governs i els poders econòmics. Les lliçons de la covid eren clares i hi havia consens sobre la necessitat de posar fre a la globalització sense solta ni volta: la proximitat com a valor de progrés. Moure’ns menys, tornar a apostar per la producció local, per la circularitat de l’economia, per reduir la nostra petjada ecològica. Fins i tot va fer forat la idea que convenia decréixer en alguns sectors per invertir en activitats vinculades a un futur lliure d’emissions. El sector turístic era un dels més afectats per la pròpia pandèmia i pel canvi de paradigma i tenia molts deures per fer a fi de canviar el model majoritari en crisi.

Ara sabem que aquest suposat consens dels principals actors econòmics i socials era només un silenci cínic. S’han acabat les restriccions i tornem a ser on érem. Malgrat que el turisme hauria de ser una activitat vinculada al benestar d’amfitrions i visitants (com diu l’eslògan, “un bon lloc per viure és un bon lloc per visitar”), el cert és que cap altre àmbit econòmic avui simbolitza d’una manera tan cruenta la bogeria desenfrenada a la qual hem tornat en temps rècord, sense pair tot el que ens ha passat els últims dos anys.

Arriba l’estiu i tornen els titulars de “plena ocupació” a la costa catalana. Fem memòria: 19,3 milions de turistes estrangers a Catalunya el 2019, una xifra que anem camí de superar si les previsions es compleixen. Continuem subvencionant els bitllets d’avió eximint d’impostos un dels combustibles més contaminants, el querosè. Tot i els aparents escarafalls, les administracions treballen per atreure cada vegada més creuers. La xarxa de transport públic fa pena mentre rebem ajudes per omplir el dipòsit de benzina i desapareixen els peatges, provocant un col·lapse de les autopistes mai vist. Malgrat la teòrica prohibició, Airbnb suma 335 nous pisos turístics a Barcelona el primer trimestre del 2022. La llista és interminable.

I mentre la crisi climàtica ja es fa visible en el nostre dia a dia, els deures pendents s’acumulen. Al territori les amenaces prenen forma: abandonament del camp, que ens deixa a mercè d’una agroindústria global sense ànima —i és terreny abonat per als incendis tristament tan actuals—; entrada de capitals inversors a la suposada economia verda, com mostra sense edulcorants la pel·lícula Alcarràs; pressió immobiliària amb objectius especulatius (l’any 2021, el 39,5% dels habitatges venuts a les Balears van ser comprats per estrangers; el 28,5% al País Valencià i el 14,8% al Principat); mancances de personal a l’hosteleria perquè el turisme de poca qualitat només genera precarietat de la qual fugir; i un llarg etcètera.

La gran paradoxa és que el turisme podria contribuir a revertir alguns d’aquests problemes si esdevingués responsable. Si no depengués tant dels mercats internacionals, i les administracions fessin polítiques de reactivació econòmica en clau local, especialment a les comarques rurals, el turisme podria afegir valor al patrimoni natural i cultural del territori, ajudaria a gestionar-lo i a preservar-lo i seria motor de millora permanent de la qualitat de vida dels seus habitants. En aquest marc, també, els ciutadans, tots nosaltres, hauríem d’apostar per fer més vacances al nostre país (d’entre els catalans que afirmen que viatjaran aquest estiu, que són poc més de la meitat dels majors de 16 anys, els que es quedaran a Catalunya només són el 12,8%, i un 10% ho farà a la resta dels Països Catalans), perquè no cal travessar mig món per fer un viatge inoblidable.

El debat no és nou. Ja fa set anys que les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030 amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) que suposadament estem tots maldant per assolir. Però no només no els assolim, sinó que cada vegada ens n’allunyem més. Se n’ha anat la pandèmia i ha tornat la massificació i la saturació de les nostres destinacions amb una força inaudita.

És per això que els impulsors del “Manifest Descobrir per a un nou model de turisme al servei del país” reclamem a les administracions públiques que posin a debat urgentment la seva estratègia per la sostenibilitat del sector, en relació al conjunt del país. Que no es deixin arrossegar per la inèrcia i redrecin el rumb tot concretant mesures que ens facin avançar de manera substancial cap a l’horitzó desitjable. L’emergència és real, inajornable, dramàtica i cal posar fil a l’agulla sense dilacions a un canvi de sistema turístic abans no ens passi per sobre una reconversió forçada que tingui un greu impacte sobre el territori i la societat catalana en general.

Signants:

Manel Casanovas, responsable del projecte Santuari del Miracle
Mireia Font, impulsora de Gratitud Pallars i propietària de Casa Leonardo
Isabel Junquera, directora de Repte i auditora de la Carta Europea de Turisme Sostenible de la federació Europarc
Ana Mira, editora de Descobrir
Joan Morales, director de Descobrir
Miquel Rafa, director de Sostenibilitat i Natura de la Fundació Catalunya-la Pedrera