Manifest Descobrir - Un nou moment fundacional o operació de maquillatge?

Ja som
 3012 signants!

Per un nou model de turisme al servei del país

Qui ho havia de dir: el fantasma de l’ampliació de l’aeroport del Prat ha tornat a aparèixer, qui sap si amb més força que abans. N’hi ha hagut prou amb la debilitat aritmètica que pateix el Govern de la Generalitat al Parlament de Catalunya, i la necessitat imperiosa d’aprovar uns nous pressupostos, per veure com l’agenda dels sectors —negocis— de sempre s’imposava als discursos recurrents sobre la sostenibilitat.

La correcció política repeteix com un mantra que és l’hora de l’economia verda, de l’energia verda, del turisme verd. Més i tot, l’ONU té una Agenda 2030 i uns objectius de desenvolupament sostenible (ODS) aprovats i, suposadament, en procés d’implementació. Haureu vist el pin de la roda multicolor clavat en el trau de l’americana de molts responsables polítics de tot l’arc parlamentari. I malgrat això, la clau de volta que ha desencallat l’aprovació dels comptes ha estat una declaració de guerra a aquests mateixos ODS: més aeroport, però també més carreteres (Quart Cinturó) i més macrocomplexos (Hard Rock). Només hi falta arribar a un acord per ressuscitar grans esdeveniments com els Jocs Olímpics d’Hivern —fita que el Govern no ha abandonat mai— i ja tindrem el dibuix precís d’allò que els nostres administradors estan disposats a fer per assolir la desitjada sostenibilitat.

Anem a pams. Encarar els reptes que la nostra època ens ha reservat no és fàcil, ni podem pretendre capgirar-ho tot en una aclucada d’ulls. Però una cosa és parlar de ritmes i abast de les mesures, i una altra avançar en sentit contrari a allò que demana l’emergència climàtica, les conseqüències de la qual ja estem vivint. Sabem cap on hem d’anar, ho assenyala la comunitat científica i ho demostren cada dia milers de persones emprenedores amb els seus projectes: producció de proximitat, sobirania alimentària, empoderament de les comunitats locals en clau femenina, retorn a la natura... I en termes turístics, podem resumir-ho en unes poques idees: un bon lloc per viure és un bon lloc per visitar; no cal anar a l’altre cap de món per viure un viatge inoblidable; hem de viatjar menys i viatjar millor; el turisme és una experiència cultural, i el respecte ha de guiar la manera de relacionar-nos amb els territoris, els costums, els paisatges i la gent dels llocs que visitem.

Un compromís pel Compromís

No tot són passos enrere, és clar. De fet, hi ha finestres obertes a l’esperança. La Direcció General de Turisme, de la mà d’un bon gruix d’experts i gent del sector —entre els quals, modestament, el Descobrir—, és a punt de fer públic el seu Compromís Nacional per un Turisme Sostenible. La gènesi d’aquest pla, que pretén marcar unes bases sobre les quals elaborar una nova Llei de turisme de Catalunya —l’actual té més de 20 anys!—, va sorgir en la Trobada Descobrir que va aplegar la flor i nata del turisme arrelat al territori al santuari del Miracle el mes de novembre del 2021.

La presentació d’aquest Compromís, els objectius del qual són realment ambiciosos i ben enfocats, s’ha endarrerit a causa del procés de discussió amb els grans grups empresarials, obligats a fer més canvis, i amb més profunditat que la resta.

El posicionament públic del Govern, malgrat tot, no ha canviat, i és d’esperar que les línies mestres del Compromís quedaran inalterades si ens creiem de debò que ens trobem en un moment fundacional i que l’evolució del model turístic majoritari que tenim al nostre país, fruit d’una història vinculada al "desarrollismo", és la millor garantia de futur per al territori i per al mateix sector afectat.

Orgull i responsabilitat

Per la nostra banda, el deure és ferm. Els valors que van fer de Descobrir Catalunya una revista pionera ja al 1997, els mantenim avui. Perquè l’essencial no ha canviat: tenim un territori, el dels Països Catalans, que és meravellós; sens dubte, un dels més rics i diversos en el context europeu, que és com dir de tot el món. Encara que no ens l’estimem per això, sinó perquè és el nostre, perquè tenim una responsabilitat envers la seva preservació, i no ho oblidem: envers nosaltres mateixos.

Estem orgullosos del nostre país, d’allò que hem estat capaços de modelar amb el temps. Però també hem d’admetre humilment que ens hem de reinventar, i d’això en sabem. A aquestes alçades, apostar per les mateixes cartes que fa dues, tres o cinc dècades, no és admissible. Sortim de la zona de confort, siguem agosarats, i gaudim més que mai de la sort que tenim de viure aquí. No voldríem ser d’enlloc més.

 

Text: Joan Morales Morera, director del Descobrir