La tardor és sinònim de bosc, sí, però també massa sovint d’imatges de massificació del medi natural. Un fenomen complex, amb múltiples causes i conseqüències nefastes, que de manera decidida els responsables dels espais protegits malden per minimitzar.
Desenes, centenars de motos i cotxes mal aparcats al voral de la carretera a l’alçada del centre d’informació de Can Casades. Gossos deslligats que corren —per fi, lliures!— i empaiten els ocells, petits mamífers o amfibis que se’ls posen a tir. L’itinerari de l’empedrat de Morou convertit en una rambla urbana (atapeïda, bruta i sorollosa)... No és una distopia, si bé és el pitjor malson dels gestors del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, que veuen com l’allau d’afluència que reben a la tardor compromet les tasques de conservació del massís que tenen encomanades.
Fet i fet, el Montseny té dos punts crítics on es produeixen el gruix de les incidències causades per la mobilitat privada: la vall de Santa Fe i Collformic. I dels prop de 600.000 visitants comptabilitzats el 2022, la immensa majoria es van moure en àrees molt concretes, concentrats en els caps de setmana d’uns pocs mesos.
Per provar de posar-hi remei, fins al 10 de desembre, el Parc desenvolupa una prova pilot habilitant una zona d’aparcament —gratuïta, però limitada, és clar— a l’entrada del municipi de Fogars de Montclús, just al costat de la qual hi ha un punt d’acollida que ofereix tallers, activitats i visites guiades a un cost subvencionat. A més, s’ha senyalitzat una atractiva ruta circular que parteix d’allà mateix i que duu al poble de Campins, tot endinsant-se en el policromàtic paisatge del massís.
L’objectiu principal és dissuadir d’acostar-se per compte propi als punts més freqüentats, motiu pel qual es reforça també l’aposta per l’accés amb transport públic gràcies al Bus Parc: cinc línies regulars d’autobús que es poden combinar amb els trens de Rodalies i que permeten arribar al cor del Montseny, inclosos Santa Fe, Collformic, Fontmartina i Viladrau.
Xavier Navalon, el director del Parc, apunta que l’objectiu de les mesures és “aconseguir que el visitant tingui una bona experiència compatible amb la protecció de l’espai natural”, i opina que és probable que en un futur pròxim la reserva prèvia sigui un requisit per regular alguns fluxos.
Incivisme en augment
Tots els responsables dels espais naturals protegits del país coincideixen a assenyalar la crisi sanitària del 2020 com un punt d’inflexió. Passat el confinament, milers de persones van accedir per primer cop al medi natural, provocant un increment de les actituds incíviques i de l’incompliment de les normatives. Xavier Puig, director del parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa, una altra de les destinacions preferides dels catalans a la tardor, identifica els problemes més importants amb què se les heuen: pas fora dels senders i creació il·legal de nous corriols; ocupació de camins; irrupció en propietats privades; gossos no fermats; construcció de pilons de pedra o gratament de grederes... I expressa un desig: “Veniu, però no deixeu rastre”. Per cert, aquesta tardor l’aparcament de Can Serra, a la fageda d’en Jordà, està tancat per obres, i Puig recorda que també disposen —com el Montseny—d’un autobús de gran freqüència (el Rumbus), que per dos euros facilita els desplaçaments per la comarca durant tot un dia.
Al Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, la situació té una escala menor, però els efectes a Castellfollit, una vall estreta, fràgil i de gran valor, són comparativament similars. El desencadenant és l’itinerari micològic que s’hi pot fer, una pro-posta de perfil familiar gràcies a un joc d’imatges de bolets pintats en els arbres. Ester Trullols, la seva directora, insisteix que “els bolets hi són tot l’any”, per bé que la pressió sobre l’espai els ha obligat a regular l’entrada de vehicles i a contractar informadors per atendre els visitants.
Els informadors, els guardes dels parcs i els agents rurals són, al capdavall, figures imprescindibles en el control de les àrees protegides i en la tasca pedagògica a fer sobre el terreny. Perquè de feina divulgadora pendent n’hi ha molta, i més si ens enfrontem a una desconnexió gairebé sistèmica entre el món urbà i el món rural, com defensa el director del Parc Natural del Cadí-Moixeró, Jordi Garcia Petit. “Quan surts de casa teva, entres a la casa d’un altre”, resumeix gràficament.
Potser per això, per combatre la massificació, Àngel Miño, el director de Sant Llorenç del Munt i l’Obac —on també funciona un bitllet combinat FGC i Bus Parc— pensa que ha arribat l’hora d’obrir-se als nuclis del voltant, i que siguin part de la solució i no pas del problema. Normalitzar una relació que, si volem que funcioni, ha de partir de la complicitat.
Pots llegir el contingut complet de l'article al número 302 del Descobrir. Subscriu-te per rebre la nova revista a casa!
