Barcelona, una ciutat reconeguda mundialment per la seva història, la seva arquitectura i una vibrant vida cultural és una destinació turística de primer ordre. L'arribada de Jaume Collboni com a nou alcalde de la ciutat, ha suscitat expectatives i especulacions sobre els possibles canvis i enfocaments en les polítiques turístiques que s'implementaran per abordar els desafiaments que afronta la ciutat en matèries de turisme, inversió i desenvolupament urbà.

Barcelona s’esforça per adaptar-se als canvis econòmics i socials, especialment arran de la pandèmia i altres circumstàncies que han afectat significativament la indústria turística. La transició de l’alcaldessa Ada Colau a l’alcalde Collboni planteja interrogants sobre la direcció futura de les polítiques turístiques i les estratègies de desenvolupament, així com sobre la capacitat de la ciutat per mantenir el seu atractiu com a destinació turística d'excel·lència.

En aquest context, Jaume Collboni fa una crida urgent a modernitzar l'Aeroport de Barcelona per adaptar-se als estàndards del segle XXI. L’alcalde de Barcelona subratlla la importància de l'ampliació de l'aeroport com a mesura crucial per mantenir la competitivitat i atractiu de la ciutat com a destinació turística de primer ordre, mentre els Comuns, durant la seva legislatura, refusaven aquesta ampliació defensant la necessitat de preservar la Ricarda, pel seu alt valor mediambiental, i atendre a la lluita contra el canvi climàtic.

Amb relació a l'obertura de nous hotels, Collboni ha arribat a un acord amb l'exalcalde Xavier Trias per permetre l'obertura d'hotels singulars al centre de la ciutat. L'acord contrasta amb la postura anterior de l'exalcaldessa Ada Colau, que havia votat en contra de l'obertura de nous hotels en aquesta àrea, impulsant una moratòria hotelera anomenada PEUAT, que només permetia la construcció de nous hotels en alguns barris de la ciutat, allunyats del centre. De nou, aquesta decisió reflecteix un canvi en la política municipal pel que fa a la indústria hotelera al centre de Barcelona. En aquest sentit, els residents dels districtes Ciutat Vella, l'Eixample i el Poblenou protesten i expressen el seu desacord davant la possibilitat de l'obertura de nous hotels a la ciutat. Els veïns s'oposen a la proliferació d'establiments hotelers, argumentant que això contribuirà a la massificació turística i podria tenir impactes negatius en la qualitat de vida local. Aquest conflicte reflecteix les tensions entre els interessos turístics i la preservació de l'entorn urbà i el benestar dels residents.

En l'àmbit de la gestió turística també s’han produït canvis. La Cambra de Comerç de Barcelona ha designat l’hoteler Jordi Clos, també president del Gremi d’Hotels de Barcelona, com el nou president del Consorci de Turisme de Barcelona, i Mateu Hernández com a nou director general de l’entitat dedicada a la promoció turística de la ciutat. Aquests nomenaments prenen rellevància en un moment de reptes significatius per a la indústria turística de la ciutat, i suggereixen un possible canvi d'enfocament estratègic. Cal destacar que de cara al pròxim any 2024, aquest consorci públic privat disposarà d'un pressupost de 53,5 milions d'euros, prop d'un 5% més que els 44,35 milions d'euros d'aquest any.

En resum, Barcelona afronta reptes crucials en l’àmbit turístic, i el capítol de les inversions i les infraestructures és clau per adaptar el sector a paràmetres de major sostenibilitat, tot vetllant per harmonitzar l’activitat econòmica amb els reptes que planteja la crisi climàtica i la qualitat de vida dels residents.