Els allotjaments de turisme rural han assolit xifres d’ocupació superiors al 90% de mitjana i, entre els seus clients, ha augmentat el percentatge de turistes catalans, segons afirmen un 86% de les cases rurals.
Són algunes de les xifres d’una temporada turística anòmala que s’han fet públiques aquest dimecres 30 de setembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya i que han presentat el director de la revista Descobrir Catalunya, Joan Morales; el president de la Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya (TURALCAT), Carles Barcons; el president de la Confederació Catalana d’Agroturisme i Turisme Rural (CONCATUR), Ferran Puig; i la gerent de l’Associació Turisme Rural Girona, Costa Brava i Pirineu, Teresa Vilà. Es tracta de les tres entitats de referència del sector del turisme rural que agrupen, sumades, 1.250 allotjaments rurals d’arreu del país.
L’Informe executiu, elaborat per la revista Descobrir Catalunya a partir de dades inèdites de l’estudi acadèmic de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB i de diverses fonts com l’INE, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Organització Mundial del Turisme, mostra com l’impacte de la crisi sanitària ha capgirat el model turístic català. Un model que fins ara vivia principalment del turisme internacional de sol i platja, i que aquest estiu s’ha hagut de reinventar per donar sortida al creixement de la demanda del turisme de proximitat, i en especial el turisme rural.
Precisament per aprofitar els aprenentatges que ha deixat la crisi sanitària, una trentena llarga d’entitats i personalitats del turisme català han impulsat el “Manifest Descobrir per un nou model de turisme al servei del país”, que ja compta amb més de 600 signants d’àmbits molt diversos. Entre els impulsors del Manifest hi ha, a més de les confederacions d’agroturisme, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), l’Associació de Guies de Catalunya (AGUICAT), l’Associació de Guies Interpretadors del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i l’Associació de Guies Intèrprets del Parc Natural de l’Alt Pirineu, entre d’altres. D’entre els més de 600 signants hi ha personalitats com l’exdirectiu de Turisme de Barcelona, Manel Casanovas; el professor de l’Escola de Turisme de la UdG José Antonio Donaire; l’economista Miquel Puig; el doctor en Geografia de la UAB Francesc Romagosa; el president de la junta rectora del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Joan Ordi; o el director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Miquel Rafa.
El manifest denuncia les grans factures ambientals i socials que deixava la sobreexplotació del model turístic de masses al litoral català que ara ha fet fallida, i demana construir un nou model de turisme responsable i sostenible per protegir el territori, la identitat i fer que el turisme continuï sent un motor de desenvolupament econòmic, però partint de la dinamització de les comunitats locals.
En el manifest pel canvi de model turístic, que és públic a la pàgina web manifest.descobrir.cat, es demana a les institucions implicades que emprenguin 5 grans mesures: promoure el turisme de proximitat; incorporar els criteris de sostenibilitat en les polítiques de turisme; augmentar la qualificació dels negocis turístics i substituir els llocs de treball precaris per ocupació de qualitat; ordenar l’activitat turística per combatre la massificació i, finalment, crear una taula unitària per a la gestió de Catalunya com a destinació.
Els impulsors fan una crida al teixit socioeconòmic, a les institucions i a la ciutadania perquè s’adhereixin al manifest, i les pròximes setmanes tenen previst celebrar diverses reunions amb representants de partits polítics i institucions per traslladar-los aquesta petició que subscriu un ampli espectre del sector turístic català i que consideren que hauria de ser present en els debats de la imminent campanya electoral catalana.
L’informe que corrobora la fallida del model turístic català
El 14 de març de 2020 el món va deixar de fer grans viatges. La crisi sanitària ha evidenciat la fragilitat del model turístic a nivell planetari, i Catalunya —una de les grans destinacions mundials de turisme— no n’ha estat una excepció: el desenvolupament del monocultiu turístic de “sol i platja”, basat en el consum intensiu de recursos naturals i humans, ha col·lapsat.
Però mentre que les dades de la temporada turística ja fetes públiques per la Generalitat de Catalunya i l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostraven una caiguda dels viatges a Catalunya del 91%, les dades recollides a l’Informe executiu fet pel mitjà Descobrir Catalunya i les confederacions de turisme rural indiquen que, a Catalunya, els allotjaments rurals, han vist augmentades les reserves i han arribat a una ocupació del 90% de mitjana aquest estiu. Els clients han estat, sobretot, turistes catalans.
Segons una enquesta feta a 400 allotjaments rurals, gairebé la meitat dels enquestats (47%) afirmen haver tingut un increment de les reserves d'allotjament durant l'actual temporada estival en relació a la mateixa temporada de l'any passat, mentre que una quarta part afirmen haver tingut unes xifres de reserves similars, i el 28% restant han notat un descens en les reserves. Així doncs, el balanç global de la temporada d’estiu ha estat positiu per al sector.
Pel que fa a l'origen dels turistes, es constata clarament l'increment del turisme de proximitat; el 86% dels establiments enquestats afirmen que el segment que més ha crescut en relació a l'estiu de 2019 és el dels turistes catalans. La resta de segments (Espanya i estrangers) no ha crescut, sinó que ha disminuït.
L’Informe ha estat elaborat per la revista Descobrir Catalunya i les tres principals confederacions de turisme rural de Catalunya: la Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya (TURALCAT), la Confederació Catalana d'Agroturisme i Turisme Rural (CONCATUR) i l’Associació de Turisme Rural Girona, Costa Brava i Pirineu. Juntes agrupen 1.250 negocis d’allotjament rural d’arreu del país. L’informe recull, entre d’altres fonts, les dades provisionals de l’estudi acadèmic de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB dirigit per Francesc Romagosa, doctor en Geografia i coordinador del Postgrau d’Ecoturisme de la UAB.
L’aposta pel turisme de proximitat, clau per a la recuperació
Segons les dades pròpies de l’informe executiu que s’ha presentat avui i les dades oficials de l’INE de juliol 2020, doncs, es confirma que, arran de la crisi sanitària, a partir del mes de març canvia significativament la composició de la demanda turística: la demanda interna (catalana i espanyola) experimenta un increment del 23% de viatgers i un 48% de pernoctacions, mentre que la demanda internacional pateix un retrocés del 67% de visitants i del 68% de les pernoctacions. En altres paraules, la demanda domèstica de turisme rural compensa la caiguda del turisme internacional, cosa que no ha succeït en altres sectors.
Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), l’agència especialitzada de l’ONU, el turisme intern es recupera més de pressa i amb més força que els viatges internacionals, i serà la clau per a la recuperació de les destinacions turístiques, tant per parar el cop en el pla econòmic com per salvaguardar llocs de treball, protegir mitjans de subsistència i mantenir el retorn dels beneficis socials que ofereix el turisme. Un informe propi de l’OMT mostra també que, en la majoria de les destinacions, el turisme intern genera majors ingressos que el turisme internacional. Per aquest motiu fa una crida a totes les destinacions del món perquè prioritzin la promoció del turisme interior com a mesura de protecció i com a clau de recuperació.
