A mitjans de febrer d’aquest any, el Govern balear va aprovar una nova normativa turística en forma de decret llei que ha causat un gran rebombori, especialment perquè inclou una moratòria que suspèn les places turístiques de les Illes durant quatre anys. Però, de moment, i tot esperant que es tramiti al Parlament balear, el Decret llei de circularitat i sostenibilitat del turisme ha fet aflorar més dubtes que certeses: frenarà el creixement turístic?; permetrà avançar en la superació del monocultiu turístic de sol i platja?; aposta de debò per la circularitat o és només una estratègia per captar ajuts europeus? Hem parlat amb diferents experts en turisme de les Balears perquè ens donin respostes a tots aquests interrogants.

La forma del decret, primera polèmica

Es diu que, en política, la forma és el fons. En aquest cas, el Govern balear va escollir una forma que ha estat el primer objecte de polèmica: el decret llei, que per a molts ha estat vist com una manera d’evitar el debat públic i que la presidenta Francina Armengol va justificar per poder aplicar de manera immediata algunes disposicions i tenir accés així als fons europeus.

L’exconseller de Turisme Celestí Alomar opina que “el decret ha obert un debat, i això és positiu”, si bé és molt crític amb les formes: “el turisme balear necessita un debat públic amb la participació de tots els àmbits de la societat civil, perquè l’activitat turística es fa en un medi que és propietat comuna de tota la gent i la gent hauria de poder participar d’aquest debat, però no ha estat així”.

Hi coincideix Margalida Ramis, portaveu del GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa): “molts agents socials hem intentat establir uns espais més enllà dels sindicats majoritaris per participar a la llei”, i posa com a exemple el Fòrum de la Societat Civil per a la reconstrucció de les illes Balears, una proposta que demana transformar el turisme i que no ha estat escoltada pel Govern. “Els agents socials ens havíem posat a disposició, havíem demanat reunions, havíem creat espais de reflexió... però res, no vam tenir cap notícia del decret fins que es va presentar a Madrid en una fira turística”. “Hi havia molta urgència per aprovar-lo i poder disposar dels fons europeus, i la justificació per fer-ho via decret va ser la moratòria de places, però es va fer d’esquena a la ciutadania”, explica la portaveu del grup ecologista.

Ara el projecte de llei es tramita al Parlament balear, on es poden presentar esmenes. El GOB ja ho ha fet proposant, per exemple, que la congelació de noves places hoteleres sigui definitiva i no temporal, però no es mostren gaire optimistes: “Algunes de les propostes que fem poden ser incorporades, però el problema és el fons de la llei perquè l’essencial queda fora, i l’essencial no entra mai via esmena”. Un essencial que, per a Ramis, és “com transitem d’una economia eminentment turística a una economia més diversa, però la Llei deixa clar que el Govern vol que el turisme continuï essent l’activitat econòmica de les Illes, no es tenen en compte per a res ni la diversificació ni el canvi de model econòmic”.

Per contra, el catedràtic d’Economia Antoni Riera, director de la Fundació Impulsa, fa una valoració molt més positiva de la llei. Tot i que no vol entrar a valorar el tràmit mateix, afirma que la fórmula del decret llei “ha evitat demores” i afirma que li consta que “hi va haver tot un procés de negociació interna, no pública, amb els principals actors de la cadena de valor que es veien afectats per la llei”.

Una moratòria per aturar el creixement

La nova normativa balear tracta aspectes com ara l’economia circular, la sostenibilitat o la salut laboral, però el més destacat ha estat el que fa referència al nombre de places turístiques; l’etern debat a les Illes sobre la ‘quantitat’ i la ‘qualitat’ de l’oferta turística continua sense resoldre’s. El Govern ha optat per suspendre noves places turístiques, però això no afecta els establiments que ja tenen la tramitació avançada ni es reduiran les places d’allotjament actuals. A més, es tracta d’una moratòria temporal que durarà només quatre anys o fins que cada consell insular tramiti els seus propis plans territorials. Aquestes mesures serviran, doncs, per frenar el creixement turístic?

Per a l’exconseller Alomar, el decret “s’ha interpretat com un primer pas cap al decreixement, però no té res a veure amb el decreixement, més aviat planteja el contrari”. Alomar defensa que s’haurien de reduir “especialment les places hoteleres que es comercialitzen internacionalment a preus molt baixos, i que són causants dels escàndols del turisme de borratxera”. En relació amb els hotels, Alomar afirma que “la llei entronitza el sector hoteler com a classe dirigent de la comunitat turística, mai cap norma abans havia fet aquest reconeixement tan explícit del sector hoteler”, un sector que des del Govern Matas ha anat augmentant la influència. De fet, tal com recollia el diari ‘Ara Balears’, la Federació Empresarial d’Hotelers de Mallorca (FEHM) s’ha mostrat contenta i ha reconegut que aquest decret “recull iniciatives que ja s’estaven posant en marxa dins el sector hoteler, tant socials com econòmiques i ambientals”. 

El turisme circular, un ganxo per atreure ajuts europeus

La llei preveu diverses mesures relacionades amb l’energia, l’aigua, els materials, els residus i els aliments, i obliga les empreses turístiques a tenir un pla de circularitat correctament documentat i acreditat. No especifica objectius concrets que es puguin mesurar ni terminis per assolir aquest pla, però sí les sancions: no tenir-lo serà multat amb 100.000 euros.

Per a Margalida Ramis, “a la nova llei la circularitat i la sostenibilitat del sector turístic són una rentada d’imatge per poder tornar on érem abans de la pandèmia”, i afirma: “la solució passa pel decreixement de la intensitat turística en la nostra economia, no per la circularitat de les empreses; està molt bé que gastin menys aigua, però per parlar de sostenibilitat necessitam decréixer en nombre de places i turistes i créixer en altres sectors econòmics menys intensius en consum d’energia i recursos”. La portaveu del GOB també recorda que “en el passat ja es van arribar a enderrocar hotels, es podria tornar a fer amb previsió i amb plans d’ocupació per fer un bon acompanyament laboral”.

A parer de Celestí Alomar, la circularitat és l’element més important que introdueix la nova normativa, si bé afirma: “el turisme circular no existeix, és un oxímoron. Sí que existeixen pràctiques d’economia circular, i això és positiu. Però el que es fa a la llei és plantejar la circularitat com una oportunitat de negoci, una estratègia empresarial perquè els fons Next Generation de la UE vagin a aquest sector”.

Per contra, Antoni Riera ho considera un gran avanç: “és la primera vegada que la circularitat s’aplica al sector turístic i hoteler en una llei, no hi ha cap referència internacional, i això és pioner i molt avantguardista”. Lamenta que l’impacte de la moratòria hagi camuflat el que considera que és l’aspecte més interessant de la llei: “obligar les empreses hoteleres a elaborar un pla de circularitat permet fer avançar un model de negoci que durant molts anys ha estat lineal; perquè no intentem fer més eficient el model lineal, sinó avançar cap al model circular en què no volem estalviar aigua o reduir residus: volem que, de residus, no n’hi hagi”. En aquest sentit, segons el director de la Fundació Impulsa, la llei “posa els rails per entrar a la circularitat i això obligarà a repensar el model de negoci”.

Pel que fa als 60 milions d’euros procedents dels fons europeus en ajudes directes per al sector —un altre dels factors que ha aixecat més polseguera a les Balears aquestes darreres setmanes—, Celestí Alomar és contundent: “a la pràctica, doncs, activitats o actuacions que ja estaven previstos en allotjaments hotelers (canvis de caldera o altres elements de modernització de la infraestructura com ara llits elevables) ara són susceptibles de ser subvencionats”, un fet que Alomar desaprova de manera contundent: “el sector hoteler ja ha estat rescatat pel conjunt de la societat, amb ERTOs i ajudes directes de tal dimensió que podríem parlar d’un rescat, quan s’hauria d’exigir el contrari: que la capacitat d’inversió que pugui tenir el sector repercuteixi en aquesta comunitat”.

Antoni Riera coincideix que els ajuts Next Generation “han estat un estímul per fer passos en aquesta direcció”, però afirma que probablement s’haurien fet igualment, ja que “la situació del turisme a les Balears necessita una reformulació per qüestions econòmiques, socials i ambientals.” 

Una oportunitat perduda de canviar el model de sol i platja

Pel que fa a la reacció dels partits polítics, la majoria de crítiques s’han centrat més en la fórmula del decret llei que no pas en el contingut. El PP ha criticat les formes però no el contingut, El Pi-Proposta per les Illes Balears​ n’ha criticat el mètode, C’s s’ha oposat totalment a la mesura. El decret no tracta en profunditat el turisme del ‘tot inclòs’, però Més per Mallorca ha avisat que presentarà esmenes en aquest sentit. Els sindicats UGT i CCOO han valorat positivament els punts que tracten de la seguretat laboral dels treballadors.

En definitiva, estem davant d’un decret llei que ha generat opinions per a tots els gustos, però que sembla provat que no planteja un canvi de model econòmic de fons per a les Illes ni cap proposta per a reconvertir l’oferta de sol i platja. “Una oportunitat perduda”, afirma Margalida Ramis, i Celestí Alomar hi posa mirada llarga i es mostra convençut que tard o d’hora acabarà caient pel seu propi pes: “cada vegada més els viatgers miraran la petjada ecològica, en un futur bona part de la demanda es farà en funció dels impactes ecològics i socials que produesqui aquella activitat”. I és que ja se sap que les lleis sempre van un pas per darrere dels canvis que es produeixen a la societat.