Després de la posada de llarg del Compromís Nacional per un Turisme Responsable, que es va presentar a la Llotja de Mar de Barcelona el passat 23 de març, el sector turístic assumeix com a propis els objectius de desenvolupament sostenible fixats per l’ONU. José Antonio Donaire, coordinador del Compromís, ho va remarcar durant l’acte: “No hi ha ni un dels 68 punts del document que no faci referència a algun dels 17 ODS de l’Agenda 2030”.
Es tracta d’una fita històrica pel que té de canvi de paradigma, i per l’ambició que representa en àmbits tan diferents i cabdals com la mobilitat pública, el suport a la producció agroalimentària local, les polítiques d’habitatge, el consum d’energia o la gestió dels residus. Una bona notícia, doncs, que quedarà en benintencionada declaració de principis sense recorregut real si no s’avança en els aspectes legislatius que han de provocar-ne el desenvolupament...
Un ‘sí crític’
Però anem a pams. Tal com ja havia fet la revista Descobrir Catalunya, el conjunt d’impulsors del Manifest Descobrir va decidir adherir-se al Compromís, ja que “representa un pas endavant en les polítiques de turisme”, per bé que es tracta d’un sí crític. A partir de diverses reunions i debats, juntament amb l’acord de sumar-se al nou pla impulsat pel Govern —que recull bona part dels neguits expressats en els cinc punts del Manifest; vegeu el desglossat adjunt—, els signants del Manifest van acordar traslladar a la Generalitat de Catalunya la necessitat que aquest document es tradueixi tan aviat com sigui possible en un marc legal que actualitzi la Llei de turisme vigent, que ha quedat obsoleta després de més de vint anys de vigència. I es comprometen a dinamitzar els actors implicats, tant públics com privats, perquè el nou marc normatiu derivat del Compromís sigui portat i aprovat pròximament pel Parlament de Catalunya.
En aquest sentit, les tres confederacions de turisme rural de Catalunya, Turalcat, Concatur i l’Associació Turisme Rural Girona coincideixen a valorar positivament la iniciativa, i el fet d’haver aconseguit aixecar un consens sobre la necessitat de superar el model basat fonamentalment en la quantitat, una qüestió que poc temps enrere era considerada tabú, i que ara dona pas a un concepte que prima la qualitat. Tot i que sense polítiques i normatives que treballin per fer efectiva la reconversió del sector i la modificació dels fluxos de visitants, no serà possible materialitzar la transformació. En el cas del turisme rural, a més, continua havent-hi preocupació per la insuficient regulació dels habitatges d’ús turístic (HUT). En opinió de Ferran Miquel, vicepresident de l’Associació Turisme Rural Girona, “qualsevol pis en desús no ha de poder passar al mercat turístic perquè dificulta que la gent pugui viure al territori. Primer s’ha de resoldre el tema de l’habitatge, especialment entre els joves, i després donar llicències de HUT”, assenyala. Ferran Puig, de Concatur, afegeix que el document és imprecís en alguns punts, per exemple quan fa referència a la concentració de la gestió en poques mans, i el president de Turalcat, Carles Barcons, ho rebla afirmant que “cal anar més enllà”.
Aquesta manca de concreció és palesa en altres àmbits del Compromís. Sandra Carrera, directora de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, esmenta el que fa referència a la imposició d’una fiscalitat verda a l’activitat turística: “Com revertirà això en el patrimoni natural i cultural?”. Montse Ballbè, d’Obaga Activitats, membre de l’Associació de Guies Interpretadors del Parc Natural de l’Alt Pirineu, comenta que caldria acreditar els guies ecoturístics amb certificats de professionalitat mentre no es desenvolupen formacions específiques.
També Isabel Junquera, directora de Repte Territorial, considera que el document detalla en alguns paràgrafs com s’han d’assolir les mesures que proposa, o marca objectius concrets, mentre que en d’altres es queda clarament en el marc teòric. Aquesta desigualtat es percep en temes com el rol de les oficines de turisme en la prescripció de moltes de les mesures proposades. “Si quan anem a oficines de turisme només ens diuen què podem visitar amb cotxe, avançarem poc en l’ús de la mobilitat lenta i el transport públic durant l’estada turística”, il·lustra Junquera.
El viatge comença a casa
El director de la revista Descobrir, Joan Morales, hi coincideix en termes generals, malgrat que encara apunta algunes mancances més. La més rellevant, potser, és la timidesa amb què el Govern aposta pel turisme interior. Els visitants catalans són la clau de volta, a parer del director, que ha de permetre ocupar parcialment l’espai que per força ha de cedir el turisme internacional, tot acostant el sector a la sostenibilitat. “Proximitat, desestacionalització, consum de producte i artesania locals, justícia social, responsabilitat envers el patrimoni natural i cultural propi, reequilibri territorial són valors en alça que l’activitat turística ha d’abraçar per sumar en positiu en un context d’emergència climàtica i de múltiples amenaces per al país, i un major pes relatiu del visitant interior ens acostaria a aquests objectius”, assegura.
Val a dir que els signants del Manifest Descobrir reconeixen la feina ingent i l’esforç que hi ha darrere d’aquest Compromís, que s’ha hagut de transaccionar amb desenes d’entitats [vegeu el desglossat sobre els signants], que han proposat al seu torn més de dues-centes esmenes. Virar aquest transatlàntic turístic no serà gens fàcil, motiu de més per exigir concrecions. Manel Casanovas, un altre dels impulsors del Manifest i director de la Trobada Descobrir que es va celebrar el novembre del 2021 al santuari del Miracle —germen al seu torn del procés que ha desembocat en el Compromís Nacional—, no voldria que aquest important document esdevingués un brindis al sol, i per aquest motiu insisteix en la urgència de considerar-lo com el punt d’inici d’una nova Llei de turisme. Aquesta és la tasca més important que el conjunt de signants del Manifest tenen per davant, l’objectiu principal per assolir un canvi de model realment vinculant. I és per això que entenen el Compromís com un esperançador primer pas; la primera estació d’un viatge transcendental.
El joc de les diferències: Què demana el Manifest i què recull el Compromís
1. Incorporar els criteris de sostenibilitat en les polítiques de turisme.
• El Compromís està alineat amb el Manifest en la consideració dels ODS de l’Agenda 2030 com a referència.
• Coincideix també a considerar una amenaça el monocultiu turístic. El Compromís proposa augmentar el pes relatiu de les activitats no turístiques en els municipis del litoral, però ho deixa en mans de les empreses i institucions públiques i no diu res dels municipis pirinencs, per exemple, on el pes relatiu del turisme és tant o més alt que en molts municipis costaners.
• Estem d’acord en la defensa de la mobilitat sostenible, però el Manifest troba a faltar que s’expliciti donar veu al territori (les poblacions locals) i als sectors no turístics de la destinació en els àmbits que tenen un gran impacte en els residents.
2. Promoure el turisme de proximitat com a objectiu de país.
• El Compromís només parla genèricament de la promoció del turisme interior (en realitat, només parla de “promoció de les destinacions”), i el Manifest considera aquest aspecte un objectiu estratègic.
• Més enllà de la defensa del producte de proximitat i temporada que recull el Compromís
—en què coincidim—, el Manifest proposa definir la gastronomia que volem promocionar, que no pot ser cap altra que la cuina catalana.
• En opinió dels signants del Manifest, també és un error focalitzar l’estratègia de promoció del turisme gastronòmic només en l’enoturisme, atès que deixa fora la majoria d’activitats que diversifiquen el territori i ajuden els productors, també necessitats, com el fructiturisme, l’oleoturisme, els obradors de formatges, embotits, pa, herbes, melmelades, visites a granges...
3. Augmentar la qualificació dels negocis turístics i substituir els llocs de treball precaris per ocupació de qualitat.
• El Compromís s’estén en mesures d’igualtat de gènere, però hi falta concreció normativa. Hi ha una sola referència a les condicions laborals, i no regula la precarietat dels col·lectius de neteja, que convindria contemplar.
• El Compromís també posa l’èmfasi en la qualificació i en la formació del sector, mesures totalment imprescindibles per professionalitzar-lo encara més, sobretot en l’àmbit rural.
• Finalment, recull una bona defensa de la necessitat de digitalitzar i incorporar les noves tecnologies al conjunt del sector.
4. Ordenar l’activitat turística per combatre la massificació.
• Des del Manifest es valora positivament el que fa referència a les limitacions i l’ordenació de l’oferta, ja que són claus per tal d’avançar cap a un nou model.
• Amb tot, cal dotar econòmicament els plans de recuperació dels entorns turístics degradats, calen projectes específics en destinacions madures seguint els criteris del Compromís i el Manifest és partidari de donar entrada a la gestió del patrimoni per part de les comunitats locals, que han de fer seus els monuments i contribuir a la seva difusió, motor de la conservació.
• Estem d’acord a estabilitzar l’oferta d’allotjament turístic, però alertem sobre la idea d’un major “equilibri territorial” (el mateix podem dir de la desestacionalització). Estabilitzar no ha de d’implicar traslladar una pressió d’allotjament turístic uniforme per tot el país. Vetllar per la limitació dels habitatges d’ús turístic, també en l’entorn rural, és fonamental.
5. Crear una taula unitària per a la gestió de Catalunya com a destinació.
• El Compromís conclou que “Catalunya necessita una nova organització de la governança turística, tant en les seves estructures com en els seus objectius, que ha d’incorporar el conjunt dels agents públics i privats que intervenen en el procés turístic”.
• El Manifest creu que cal recolzar el nou model amb una normativa que comprometi les accions (una nova Llei), i es compromet a continuar treballant amb tots els actors implicats perquè el Parlament aprovi en el termini més curt de temps possible un nou marc legislatiu que faci efectiva la transformació de l’activitat turística al nostre país.
Qui signa el Compromís?
Deixant de banda la revista Descobrir i el Manifest Descobrir, en aquests moments el Compromís Nacional per un Turisme Responsable compta amb la firma de 133 entitats. El llistat de signants es va actualitzant periòdicament al web gencat.cat, on també hi ha tota la documentació referent al Compromís.
