El turisme de creuers no para de créixer i Barcelona és un dels principals ports del món d’aquest sector. Plou sobre mullat en una ciutat que cada cop pren més consciència d’haver arribat al límit, un límit que el planeta també reclama urgentment.
Els veïns de Barcelona i els turistes de creuer coincideixen a opinar que la ciutat està massificada. No és una facècia, és la principal conclusió de l'estudi més gran que s'ha fet fins ara sobre els patrons de mobilitat de les persones que visiten Barcelona i com la seva presència afecta la població resident. La recerca, liderada per la Universitat Rovira i Virgili en col·laboració amb l'Institut de Salut Global i el CoE Innovació Turística de l'Eurecat, entre d'altres, ha posat de manifest que "més de la meitat dels creueristes que fan escala a Barcelona consideren que es troben massa gent quan visiten la ciutat, un parer que comparteix la població resident, que destaca que la concentració dels fluxos al voltant de les principals zones turístiques afecta els seus desplaçaments quotidians i la seva qualitat de vida, fins al punt d'evitar o haver deixat de visitar algunes zones per no trobar-se amb aquesta problemàtica".
El debat sobre l'impacte del turisme a Barcelona i en altres poblacions del país és recurrent, com ha quedat palès en la darrera campanya de les eleccions municipals. I, amb relació a les externalitats que provoca, el turisme de creuers és el més controvertit, no en va Barcelona va rebre 3,1 milions de creueristes l'any 2019. Amb aquesta xifra, el port de la ciutat ha esdevingut el capdavanter del sector a la Mediterrània i un dels més importants del món.
Conscients de la situació, la Cruise Lines International Association (CLIA), l’associació de la indústria dels creuers, ha encarregat recentment al Laboratori d’Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona un informe que indica que només el 4,1% dels visitants de Barcelona prové del turisme de creuers, i que el sector, en canvi, contribueix amb el 13% de les taxes que abonen els establiments turístics de la ciutat —impostos que en bona part, al seu torn, serveixen per fer nova promoció turística de Barcelona. Com pot ser que un percentatge tan reduït de visitants tingui un efecte tan determinant en la percepció sobre el conjunt de l’activitat turística a Barcelona? En primer lloc, hem de saber que l’Organització Mundial del Turisme considera visitants tant els turistes que pernocten en una destinació com aquells que anomena excursionistes, és a dir, que visiten un lloc sense dormir-hi. Si prenem el 2019 com a referència —últim any normal abans de la crisi sanitària de la covid-19 del qual tenim dades—, Barcelona va rebre (allotjar) 17 milions de turistes, als quals convé sumar-ne dos milions i mig que van visitar la ciutat, però que pernoctaven en altres municipis de l’Àrea Metropolitana; gairebé sis milions i mig que provenien d’allotjaments de la resta de Catalunya (Costa Daurada i Costa Brava, fonamentalment); 1,7 milions de creueristes i prop de 29 milions d’excursionistes, que inclou els residents de fora del municipi que s’hi desplacen per motius no laborals (d’oci o consum). Comptant aquests 56,7 milions de visitants, el pes relatiu dels creueristes és el 4,1%.
Pots llegir el contingut complet de l'article al número 299 del Descobrir. Subscriu-te per rebre la nova revista a casa!
