El debat sobre el lideratge que Barcelona ha adquirit com a port de creuers (per volum, és el primer d’Europa i el cinquè del món) contrasta amb la marxa enrere que altres destinacions han fet per limitar-ne l’impacte.

Aquest mateix estiu, Amsterdam ha decidit tancar la terminal de creuers per controlar l’excés de turisme que l’Ajuntament creu que pateix la ciutat i la contaminació que provoquen els macro vaixells. Una decisió, convé recordar-ho, que Amsterdam pot prendre perquè el port és de gestió municipal, i no pas de titularitat estatal com succeeix a Barcelona o Palma. Curiosament, però, a la Ciutat de Mallorca, Puertos del Estado i Govern Balear van acordar que, d’ençà l’any passat, tan sols puguin atracar-hi tres vaixells diaris, i només un amb capacitat per a més de 5.000 passatgers.

També els ports de Marsella, Dubrovnik i Santorini han endurit les restriccions al trànsit de creuers, i Venècia n’ha prohibit l’entrada, mesura que li ha permès passar en tres anys (del 2019 al 2022) de ser el port més contaminat d’Europa al quaranta-unè. En plena emergència climàtica, Barcelona haurà de triar.

Pots llegir el contingut complet de l'article al número 300 del Descobrir. Subscriu-te per rebre la nova revista a casa!