Al nostre país, malgrat la regulació del Decret 75/2020 de la Generalitat de Catalunya, on es recullen els requisits que han de complir aquesta mena d’habitatges, cada cop són més els municipis que aproven normatives per limitar-ne la proliferació, atès el gran impacte que tenen sobre el mercat immobiliari.
No en va, el rendiment econòmic dels pisos turístics és molt superior al del lloguer convencional, amb conseqüències previsibles: la reducció del parc disponible per als residents i l’augment del preu dels lloguers i de les compravendes. Al Principat ara mateix hi ha prop de 100.000 llicències d’HUT...
Per tant, si els municipis d’interior i de muntanya volen frenar la davallada de població i vetllar per una activitat turística dimensionada, entre moltes altres qüestions, necessiten resoldre l’accés a l’habitatge. És el que prova de fer, per exemple, Porrera, que va aprovar l’octubre del 2021 una modificació del Pla d’Ordenació Urbanística per fixar un volum màxim d’habitatges d’ús turístic i trobar un equilibri entre l’oferta de primera residència i la d’aquesta mena d’allotjament, que no pot superar el 7% del total al nucli antic.
No és l’únic cas. Ara fa un any, el municipi de Rialb (Rialp al territori, al Pallars Sobirà) va aprovar una ordenança que limitava el nombre d’HUT a 77, un 10% de tot el parc d’habitatges. Com que cada llicència d’HUT té una mitjana superior als cinc llits, parlem de prop de 400 places en un poble de 675 habitants. Actualment ja hi ha atorgades a Rialb una seixantena de llicències. Vielha, d’altra banda, fa tres anys que només permet el lloguer turístic en blocs de pisos dedicats íntegrament a aquesta finalitat i en cases unifamiliars (la capital aranesa té actualment uns 250 habitatges turístics). I aquest estiu, la Vall de Boí ha aprovat una moratòria en la concessió de llicències mentre inicia la redacció d’una nova ordenança reguladora.
Pel que fa al litoral, on els municipis tenen una oferta d’allotjament turístic tradicional molt superior (hotels, pensions, càmpings, apartaments...), els efectes de l’entrada d’HUT han estat molt similars, fins al punt que cada vegada més ajuntaments adopten mesures addicionals. Sitges, Salou, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tarragona o Palamós són alguns dels municipis que han redactat noves ordenances, o que han encarregat estudis per radiografiar l’estat de la qüestió i actuar tot seguit amb l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge i posar fre a l’excessiva concentració de l’activitat.
Però si hi ha un municipi on el tema crema, evidentment, és Barcelona. Segons el portal Inside Airbnb, que analitza i contrasta dades públiques d’aquesta plataforma, la ciutat ofereix 17.230 habitatges d’ús turístic, dels quals un 60% són cases o apartaments que es lloguen sencers. A més, pràcticament la meitat no tenen llicència, i tres quartes parts són gestionats per amfitrions que n’administren més d’un —dotze superen el centenar! Per mirar de posar-hi ordre i controlar la implantació de nous llits, el consistori va aprovar el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) el 2017, revisat quatre anys més tard per incloure la figura de la llar compartida, o lloguer d’habitacions per un període inferior als 30 dies. Segons el PEUAT, el propietari d’una llar compartida ha de viure a l’habitatge d’on són les cambres que lloga, però aquesta modalitat és minoritària (com hem dit, la majoria són cases i apartaments que s’arrenden sencers) i el 57% de l’oferta de la plataforma només exigeix una estada mínima d’entre un dia i tres. Tot i preveure la progressiva reconversió d’HUT en llars compartides, i promoure la redistribució territorial de les places en els barris menys saturats, el PEUAT no ha aconseguit per ara decantar-ne significativament la presència.
Pots llegir el contingut complet de l'article al número 301 del Descobrir. Subscriu-te per rebre la nova revista a casa!
