El turisme de creuers genera controvèrsia, però tant o més que la massificació urbana, se’n qüestionen les grans externalitats que provoca: emissions, residus, aigües grises... Analitzem les dades en un segon reportatge sobre aquesta activitat.

Al mes de gener, l’Icon of the Seas, el creuer més gran del món sortirà definitivament de les drassanes finlandeses de Meyer Turku i començarà a viatjar. Aquest vaixell superarà amb escreix els anteriors rècords del Wonder of the Seas, que també pertany a la flota de Royal Caribbean, i lluirà unes prestacions increïbles: 365 m d’eslora, 250.800 tones de pes, capacitat per a 7.600 passatgers i 2.350 membres de tripulació, 8 veïnats, 2.805 habitacions de 28 categories diferents, 40 restaurants, bars i locals d’oci nocturn, un parc aquàtic amb 7 grans piscines i 6 interminables tobogans, simulador de surf, pista de gel, cascades, jardins, sales de cinema, rocòdrom i tot allò que puguem imaginar. Pot ser sostenible un gegant com aquest?

Els responsables de la companyia defensen que sí, ja que el creuer funcionarà amb gas natural liquat (GNL) i anirà equipat amb pila de combustible, un sistema auxiliar que redueix l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. També té connexió elèctrica a terra, un sistema de gestió de residus d’última generació, planta de tractament d’aigües residuals i fins i tot és capaç d’aprofitar l’escalfor que desprèn el motor per generar energia.

Aquest desplegament tecnològic permet que Alfredo Serrano, director a Espanya de CLIA, l’associació de la indústria dels creuers, afirmi que el sector és el “catalitzador del canvi” del transport marítim. Una aposta rellevant si tenim en compte que, segons la consultora Grand View Research, la modalitat vacacional dels creuers creixerà un 11% anual fins al 2028, quan mourà 15.100 milions de dòlars (el 2022, la indústria va assolir una facturació de 7.250 milions de dòlars). I tanmateix, a Barcelona, les plataformes veïnals i les entitats ecologistes veuen amb preocupació l’increment potencial dels creuers a la ciutat que comportarà la construcció de dues noves terminals al Moll Adossat del Port [vegeu el reportatge del Descobrir núm. 299]. Alguns estudis corroboren l’alarma.

Pots llegir el contingut complet de l'article al número 300 del Descobrir. Subscriu-te per rebre la nova revista a casa!